Sovint, escoltem la frase: “L’únic que li exigeixo al meu fill és que estudiï i faci els deures, ja que aquesta és la seva única responsabilitat”.

Els pares que actuen així, ho fan pensant que d’aquesta manera els seus fills es centraran en els estudis i obtindran millors resultats, però no se n’adonen de que és un error ja que

la responsabilitat s’adquireix a través d’actes de responsabilitat des que són petits i no podem esperar a que arribin els estudis per començar a treballar-la.

 Si això fos així, seria com si a un escultor li donéssim una sola eina per fer una escultura i a més no li haguéssim ensenyat a utilitzar-la, li costaria moltíssim acabar-la i quan ho fes, segurament aquesta tindria algunes imperfeccions. Doncs passa el mateix amb els nostres fills, quantes més responsabilitats (eines) els donem, millor arribaran a ser, quan siguin grans, persones responsables. Perquè quan siguin adults la vida els demanarà que ho siguin.

Però parlem primer de què és la responsabilitat.

La responsabilitat és la capacitat de prendre decisions assumint-ne les conseqüències.

I és que prendre les nostres pròpies decisions, ens fa lliures. Ser lliures en el sentit de ser capaç de dur a terme allò que és bo per a mi per sobre del que em ve de gust, perquè en últim terme ser lliures, ens aporta felicitat.

Val a dir també, que la responsabilitat va molt lligada a la voluntat. Puc saber que he d’anar a estudiar perquè és bo per a mi,  però em fa molta mandra. La mandra no em deixa fer allò que  voldria fer tot i que sé que és el millor per a mi. La mandra no em deixa ser lliure.

Tots volem que els nostres fills siguin persones complertes, amb valors i sobretot que siguin felices, quan preguntes a un pare o una mare, és el primer que et diu: “ vull que el meu fill sigui feliç”.

La felicitat està molt lligada al sentiment de capacitat, el no ser capaços de resoldre coses per ells mateixos, els allunya del camí cap a aquesta felicitat.

Els nens volen ser protagonistes de la seva pròpia vida, sentir-se capaços, útils i competents. I és que en la mesura que s’hi senten la seva autoestima augmenta.

 Quan no fomentem la responsabilitat en els nostres fills i assumim nosaltres les tasques que haurien de fer ells, els hi estem dient de forma subliminar: “tu no pots”, “ja ho faig jo” o “no confio en tu” i això els fa sentir molt malament i a més els estem privant de la possibilitat d’exercitar la responsabilitat que és una eina de la que necessitaran disposar en el futur per viure amb autonomia la seva vida.

De tots és sabut que el millor “piropo” que se li pot dir a un nen és “això és de nen gran” o “que gran ets”. Doncs aprofitem-ho! Donem-los responsabilitats!

La responsabilitat és una virtut que es treballa, òbviament, a través de les responsabilitats, ningú neix responsable i no podem pretendre que el nen s’hi faci sense més d’un dia per l’altre. Adquirir-la és un procés constant que comença a la primera etapa de la infància.

 Anem a veure quines coses són les que poden dur a terme els nostres fills tenint en compte, evidentment,  la seva edat evolutiva.

Entre els 4 i els 6 anys  hauran de ser responsabilitats pròpies , les que tenen a veure amb el seu cos i les seves coses, com per exemple:

  • Recollir les seves joguines.
  • Rentar-se les seves dents.
  • Preparar la seva motxilla.
  • Fer el seu llit.
  • Portar la seva roba bruta al cistell de la roba bruta.
  • Netejar-se les seves sabates.

A partir dels 8 anys, ja poden assumir responsabilitats de tipus col·lectiu com ara:

  • Posar i treure la taula.
  • Ajudar a cuinar.
  • Recollir la sala de bany.
  • Baixar les escombraries.
  • Passejar el gos.
  • Col·locar la roba planxada al seu lloc
  •  

A partir dels 9-10 anys, ja estan preparats per avançar cap a la responsabilitat a tercers:

  • Ajudar a fer el llit d’un germà petit.
  • Ajudar un amic amb els deures.
  • Anar a fer companyia als avis.

I això al llarg dels anys es podria estendre a donar sang, apadrinar un nen, fer donatius, etc…

Ara què sabem que és tot el que poden fer els nostres fills en el seu dia a dia, parlem de com dur-ho a terme:

Primer de tot, us diria que s’ha de tenir molta paciència i ser tolerants, amb això vull dir que encara que els primers cops el nen o nena no faci del tot bé alguna cosa,  no anem al darrere per corregir-ho. Donem-los temps i deixem que s’equivoquin, no passa res.

També podem fer de model, i els primers dies fer les coses amb ells i poc a poc anar desapareixent. Exemple: Fem el llit, al principi el fem nosaltres i anem explicant pas a pas com fer-lo, després ho fem entre els dos i per últim deixem que ho facin sols. Si no està tan perfecte com ens agradaria podem donar consells, però no anem al darrere i el tornem a fer nosaltres perquè  llavors no veuran la necessitat de fer-ho ells. Hem d’aprendre a tolerar les imperfeccions, és una inversió de futur.

I per últim i molt important, parlar, anticipar i deixar molt clar quines són les conseqüències, si aquetes estan ben clares, no hi haurà crits ni discussions. Recordem que les conseqüències han de ser directes i no allargar-les en el temps perquè aleshores perden sentit. Un exemple: Si el nen no s’ha fet el llit, la conseqüència serà que aquella nit no se li llegirà un conte. Si no recull les joguines, les posem en una bossa i les donem a algú que les necessiti. Si no fa els deures en el temps establert, no li deixem fer i que arribi a l’escola sense haver-los fet. Si no para la taula es queda sense les seves postres preferides.

Hem de donar-los llibertat per decidir què volen fer i que assumeixin les conseqüències de la seva decisió, així com l’oportunitat de corregir la seva conducta al dia següent.

 

Per acabar diré que els adults més feliços són aquells que de nens:

  • Van aprendre límits dels seus pares de forma positiva i segura (sense por)
  • Els van ensenyar autodisciplina.
  • No van sentir que havien de ser perfectes.
  • I van veure els seus pares gaudir, relaxar-se i riure dels seus propis erros.

 

La responsabilitat - Apasionats per l'educació 1

 

Tere Llopis – Tutora Primaria

 

 

 

No te pierdas nuestros consejos AOL Tips. Cada jueves un nuevo video para que juntos podamos crecer y educar a nuestros hijos.

#apasionadosporlaeducación

La responsabilitat - Apasionats per l'educació 2