Fa uns mesos que els mestres ens hem fet experts i hem parlat més de confinaments, grups estables, mascaretes i ventilació d’aules, que no pas d’allò que realment ens apassiona, que és l’educació. Podem viure aquesta situació com una mala experiència que ha tocat viure o bé com una oportunitat per créixer en algunes virtuts. Una oportunitat per educar.
Si la fortalesa sempre ha estat una virtut necessària, en els temps que estem vivint es fa especialment important.
A la nostra escola entenem que l’educació s’ocupa de dos aspectes fonamentals: per una banda el coneixement; el saber, dit d’alguna manera la transmissió de coneixements. Un altre àmbit que seria el personal; les virtuts, les fortaleses, el caràcter en majúscula dels nostres nens i joves.
Educar en la fortalesa és ajudar-los a superar i afrontar els patiments i angoixes de la vida. Educar no consisteix a fabricar pels nens una bombolla idealista allunyada dels obstacles d’aquest món, no els podem fer creure que es tracta d’un parc d’atraccions amb infinites sensacions agradables.
Com els podem ajudar a desenvolupar la fortalesa?
Els hi hem de dir «no», i més d’una vegada al dia. A més de fer-los forts, els ajudarà a aprendre a dir que no a ells també quan sigui necessari. No fer-los esclaus dels seus desitjos. No comprar o donar als nostres fills tot allò que ens demanen. Hi ha coses que podem negociar, però d’altres han d’aprendre a acceptar, senzillament perquè és un bé per ells.
Hem de fixar uns objectius de superació en l’estudi, en l’esport o aquella afició que practiquen. Ser fort implica no deixar-se vèncer per la mandra, perseverar i ser constant en allò que hem iniciat.
Els moments de dolor, també són ocasions meravelloses per créixer en la virtut de la fortalesa. Acompanyem-los en els seus petits o grans patiments, però no els hi vulguem evitar. No justificar les faltes de deures o anticipar-nos en la resolució dels seus conflictes. Que siguin ells els qui donin el primer pas i intentin parlar amb aquest amic o professor.
No sucumbir al que fan els altres perquè el nostre fill sigui diferent. No actuar igual que els altres, també els fa forts. Per exemple no comprarem el mòbil o una determinada joguina perquè els altres la tenen, o no els deixarem jugar cada dia a les pantalles perquè tots es connecten. En definitiva, no establim normes a la nostra família en funció del que facin els altres.
Educar en la fortalesa és un dels principals reptes en aquesta societat materialista i hedonista, que busca el plaer immediat i rebutja tot el que suposi un esforç o una incomoditat. Si volem que els nostres fills creixin lliures i sense pors, si volem que siguin feliços, és necessari fer-los créixer en la virtut de la fortalesa.
Albert Carbó (Cap d’Estudis de Primària de l’Abat Oliba Loreto)
No et perdis els nostres consells AOL Tips. Cada dijous un nou vídeo perquè junts puguem créixer i educar els nostres fills.
#apassionatsperleducació
