De la mateixa forma que els pares tenim la preocupació de què deixarem d’herència als nostres fills, quins seran els records que els marcaran a foc, també, com a professors, moltes vegades ens plantegem quins seran els records que es portaran els nostres alumnes. Han de portar-se molts coneixements, però es portaran un bon grapat d’ experiències.
He posat nom a algunes d’aquestes experiències essencials a les nostres històries: “la mirada apreciativa”. És difícil de definir, però si recordem la mirada d’aquells que ens estimaven bé, plena d’apreci i que va tenir tant significat en nosaltres, sabreu de què parlo.
Potser aquesta mirada molts l’ hem tingut amb els pares, aquella mirada dels pares que presumeixen de fill!!! També d’amics i d’ aquells que t’estimen. També hem tingut professors amb aquesta mirada.
Fora bo que féssim l’exercici de recordar aquestes mirades que van causar una profunda influència a la nostra vida. D’alguna manera et van donar ales i van crear un entorn segur, malgrat algunes vegades estiguéssis patint. Aquestes mirades han construït la teva personalitat i són l’arrel de l’autoestima, d’aquella autoestima que neix de saber-se estimat per l’altre tal com ets. I tu, com mires?
Raül Adames – Director Abat Oliba Loreto
