La vocació del mestre és principalment vocació d’entrega. El mestre entrega a aquells que vénen darrere d’ell el saber que va rebre anteriorment d’altres que el van precedir, és el custodi d’un saber heretat i el garant de la seva transmissió. Entregant aquest saber, s’entrega ell mateix, i a la vegada entrega la possibilitat que el succeeixin contemplant el seu exemple.
Mestre que acompanya
En aquest paper, el mestre ha d’acompanyar el seu alumne a descobrir que el més important és ser el millor del que poden ser, que les coses més importants sorgeixen de l’amor i de l’amistat i que la motivació que realment ens fa sentir persones plenes, no és aquella que només ens fa moure per aconseguir un bé material o la realització personal sinó una motivació transcendent que consisteix a tenir cura de l’altre. Això últim, si veiem totes les idees que corren per les xarxes socials, definitivament no està moda, i per tant rebem el missatge de no “donar” res gratuïtament, quan hauria de ser al revés, entendre la vida per donar-la als altres. Una persona que entén de veritat aquests regals i viu agraïda, viurà amb tota seguretat d’una manera plena i feliç.
Un bon amic meu sol citar un comentari a la carta als corintis de Sant Pau que porta descriu molt bé el que entenem que és el més profund desig que pot sentir l’educador vers el seu alumnes:
“Et desitjo que sentis el foc de l’amor que penetra en el teu cos i en la teva ànima que infon calor a tot el que hi ha en tu i que dóna calidesa també al teu llenguatge. I et desitjo que no tinguis només l’experiència de l’amor diví, sinó que també puguis experimentar el regal de l’amor humà. El foc de l’amor només pot fer calor a tot el que hi ha en nosaltres si es veu avivat contínuament per la trobada amb persones que estiguin plenes d’amor de Déu”.
Aquesta setmana a L’hora del pati hem tingut com a convidada L’Anna Plans, la presidenta de l’Associació de consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya. Amb ella hem analitzat la hipersexualització que viu la nostra societat i que acaba confonent que és l’amor verdader.
Jordi Cabanes