Batxillerat Artístic

"Aprendre a viure"

Aquest itinerari té un alt nivell d’especialització i proporciona a l’alumne una formació bàsica que enriqueix la seva sensibilitat estètica i desenvolupa els traços necessaris per a la realització efectiva dels processos creatius comuns a totes les especialitats d’art i de disseny.

L’alumne que vulgui realitzar aquest itinerari ha de tenir aptituds per al dibuix i interès per ampliar els seus coneixements sobre el progrés i evolució de la humanitat en aspectes com l’art, la història i la cultura. Obre les portes als estudis universitaris relacionats amb el món artístic, des Belles Arts fins a activitats d’estilisme d’indumentària, de decoració, de disseny …, passant per la realització de produccions audiovisuals i multimèdia.

1r de Batxillerat
2n de Batxillerat

A1

C. Audiovisual

F. de l’Art

D. Artístico

Volum

A2

C. Audiovisual

F. de l’Art

D. Artístico

D. Tècnic

A3

C. Audiovisual

F. de l’Art

D. Artístico

HMC

A4

F. de l’Art

HMC

E. d’Empresa

L. Universal

A5

C. Audiovisual

F. de l’Art

HMC

L. Universal

A6

F. de l’Art

HMC

L. Universal

Psicologia

A7

F. de l’Art

C. Audiovisual

L. Universal

D. Artístico

Els viatges d'Història de l'Art

L'escola proposa un itinerari de tres viatges per als alumnes que cursen
la assignatura d'Història de l'Art a 2n de Batxillerat

a Madrid, Roma i París; així com visites culturals a diferents museus i llocs emblemàtics de la nostra ciutat, Barcelona. Aquests viatges es fa conjuntament amb l’escola Abat Oliba Loreto.

Per què des dels nostres centres li donem tanta importància a l’estudi d’Història de l’Art? Esta materia, no sólo formará a nivel cultural e intelectual a nuestros alumnos, sino que les educará a reconocer la Belleza, que no es gesta banal. Deia Dostoyevski:

La humanitat pot viure sense la ciència, pot viure sense pa, però mai no podrà viure sense la bellesa, perquè ja no hi hauria motiu per a estar al món. Tot el secret està aquí, tota la història està aquí.”

Estem convençuts de que Dostoyevski tenia raó: perdre la capacitat de reconèixer la Bellesa comporta irremeiablement una pèrdua de humanitat. Desitgem que els nostres alumnes es converteixin en adults verdaders, homes i dones lliures, per això posem al seu servei tots els instruments que posseïm, un d’ells, sens dubte, és la trobada amb l’obra d’art.

Però no hem d’oblidar que la finalitat concreta dels viatges és acadèmica, per tant en ells es realitzaran classes, com les que es fan al centre escolar però al Musée du Louvre, al Prado o a San Luigi dei Francesi. Com la naturalesa de las classes in situ és més diversa que la del centre escolar (no presenta però la unitat de les lliçons ideades pels professors, ja que les obres no sempre estan ordenades cronològicament en els museus ni en les ciutats) al tornar se’ls entregarà una taula de continguts bàsics indicant les etapes, els autors i les obres que hem visitat, per tal de facilitar que els alumnes reorganitzin els apunts i puguin examinar-se millor.

Testimonis del viatge

"Tots teníem clar que anàvem a veure museus i ens havien anticipat que passaríem moltes hores de peu apuntant. I no ens van enganyar. La ciutat preciosa, molt caminar, observar i escriure. Però per al que ningú no està preparat és per a la intensitat del viatge. El fet de beure les obres en directe, fer experiència d'elles i les xerrades que sorgeixen en els nits que vam passar a la capital ens van deixar a tots pensatius, fascinats i fins i tot insegurs.

Estàvem rodejats de bellesa per tot arreu i aquesta ens parlava, ens demanava que la contempléssim i en aquell moment, no érem nosaltres els que observàvem si no que la pintura ens mirava a nosaltres. Exigia una atenció, quasi suplicava que la escoltéssim, que la acceptéssim a les nostres vides. I es que darrera de cada obra hi ha un respecte, un què transcendent i inexplicable que plasma cada artista per a sí mateix però també per a la resta del món. Ens alterem front una obra d'art perquè som conscients de que només l'ésser humà es capaç d'expressar tant sobre un llenç o un racó d'una paret amb colors i un pinzell.

L'art és un misteri. Un s'ha d'atrevir a mirar-lo a la cara, explorar-lo i deixar que et parli, que et permeti formar part d'ella. D¡aquest viatge torno plena, pletòrica. Nova. Gràcies per tot."

P.S.

Aquest viatge ha valgut la pena. En aquests tres dies m'ha canviat la vida, tot i que el canvi sigui molt poc perceptible. No és pas que m'hagi fet més amable o que m'hagi tocat la loteria i ara sigui més ric, si no que m'ha canviat la forma de veure la realitat. Suposo que encara no es perceben els canvis que això ha suposat en la meva persona, però espero i desitjo que a llarg termini vagin apareixent.

Caminant entre les obres d'art dels grans artistes de diferents èpoques i llocs, he vist que hi ha alguna cosa que tots tenen en comú i és el desig d'eternitat, de transcendir en la història, la por a mort i a l'oblit. Tots, d'una manera o un altre, expressen això a les seves obres, i observant-les m'ha transmès a mi aquest missatge. Ara sóc conscient de que, com tos els humans, tinc aquest desig en el meu interior, un desig que intento saciar però que no trobo manera de fer-ho. Gràcies a aquesta trobada amb els meus companys i els dos professors que ens acompanyaven he vist que no sóc la única que està en aquesta situació, si no que tot estem igual (més o menys) i que, parlant i escoltant la experiència dels altres, m'ha ajudat a entendre la meva. Compartir aquest viatge amb tots ells és el que ha fet que hagi sigut especial, perquè necessitaves dels altres per a entendre certes coses, aquest camí que hem fet en aquest viatge no hagués estat possible sense l'ajut dels altres. Tot el que hem parlat m'ha arribat al cor i m'ha emocionat com mai. Jo abans ja havia escoltat to això, però a mi mai no m'arribava res, i encara no em crec que el fet d'haver escoltat exactament el mateix però en un àmbit diferent i amb gent diferent m'hagi canviat la vida.

Al cap i a la fi aquest viatge ha estat una de les millors experiències de tota la meva vida.

J.C.

Click Here

"Necessitava això. Necessitava que la realitat es posés davant meu i em cridés dient: Això és un regal i Això és per a tu. I em pregunto: Què he fet per a merèixer-ho? Per què jo, ara i aquí?

Em trobo rodejada de bellesa, per tot arreu i en tot moment, però no aconsegueixo donar-li el valor que realment té. Passo pel davant d'ella, la miro i fujo. No em detinc a contemplar-la com és mereix. Fins que arriba un moment que tot s'interromp. Observo. El meu cor s'estova. Es deté. No tinc paraules. Què es pot dir front aquesta bellesa? La paraula no és suficient. És molt més gran. És misteri. Comporta una veritat que està per sobre de tot i de tots. Tot i això, penetra en mi i al meu voltant. Reconeixem alguna cosa en ella que ens fascina. Provoca sensacions. Llàgrimes. Silenci. I es que posar la teva persona front una obra d'art és posar-te davant d'una realitat, d'una veritat, d'un artista, d'un home viu. Un que vol parlar-te, que vol explicar-te una veritat a tu, per a mi. És per a tots. I tu només t'hi detens. Contemples. Alguna cosa dins teu es mou, sense saber-ne la raó i sense voler-ne, ho sents. Però, què és? No hi ha una resposta a la que reduir-ho. Qualsevol cosa li queda massa petit. I reconeixes l'amor que té l'artista, l'amor de voler comunicar-te allò que pot salvar-te i treure allò més profund de tu. I trobes un valor en quant t'hi reconeixes i et coneixes front l'obra d'art. Llavors només penses: espero que algun dia pugui posar l'amor en alguna cosa tal i com ells ho fan i així poder dir quelcom gran al món. Ara només queda una cosa per dir: Gràcies."

A.R.

Click Here

“Desesperació. Fas un pas endavant, penetres en una solemne sala plena de pintures fosques i de persones que s'interposen entre tu i les obres. Cap no crida especialment l'atenció… Fins que passa. Fas contacte visual, reconeixes l’obra d’art que ja havies vist abans en moltes altres ocasions, però aquesta vegada sorprenentment, hi ha quelcom diferent. “Què és diferent?”, et preguntes i de manera involuntària els teus peus et guien, t'obren camí entre la gent fins a portar-te al teu destí. Un cop davant de la pintura et quedes en blanc, esteu sols, una obra d'art front teu i tu enfront d'ella, tota la resta s'esvaeix com fum a l'aire. Contemples el que tens al davant, la profunditat en aquells ulls absorbents. No te n'adones però cada cop t'hi apropes més i més, els centímetres a poc a poc es van reduint i és en aquell punt en el qual te n'adones que la desesperació, la intensa gravetat de la seva mirada, t'ha captivat completament. Tens la cara quasi enganxada al quadre, admirant cadascuna de les pinzellades. Però de cop, tornes a la realitat, surts de l'estat de somnolència quasi místic. Dones dues passes cap enrere, t'allunyes de nou per a tornar a admirar la pintura en la seva totalitat, però ja és massa tard, ja estàs encantada, tornes a apropar't-hi mentre et preguntes: Per què em sento així? I la millor part arriba quan te n'adones que ni tan sols saps com et sents, malament? Bé? Trista? Alegre? Angoixada? O potser és una barreja de tots aquests sentiments o potser res de tot això. És igual, no importa; l'única cosa de la qual tens certesa és que no et sents igual que fa uns minuts; ha devorat part del teu ésser. Què és el que té per a fer-te sentir així? Com una mica de pintura negra, blanca, marró i vermella pot arribar a fer-te estremir de tal manera, viure l'angoixa, la por, el dolor o la desesperació que senten aquests ulls desorbitats? Com una persona de carn i ossos pot crear aquesta bellesa? I per què em sento així havent-la vist anteriorment (això sí, en pantalla o a un llibre)? Sens dubte, només per haver-ho experimentat en primera persona, puc dir que aquest viatge ha valgut la pena.

V.W.

Click Here

“Goya m'ha captivat de cap a peus, ha despertat alguna cosa diferent a Velázquez, el Greco o Dalí s'hi apropaven, però Francisco de Goya ha arribat a tocar-me el cor.

Ho ha aconseguit amb la selecció de Pintures Negres. La primera vegada em va fascinar la potència amb la qual recreava tots els quadres junts i fa dos dies, quan vaig tornar a entrar en aquella habitació tan fosca; em vaig preguntar què era allò que provocava aquell esclat d'emocions, què hi havia en el pessimisme d'aquells quadres que tant em cridava l'atenció. Serà la historia que hi ha al darrera de cadascun? Serà la manera que té de reivindicar el seu pensament? O simplement l'actitud inconformista que tant el caracteritza i que empatitza tant bé amb la meva?”

L.M.

Click Here

Vídeos que ens acompanyen

El seu futur comença ara

Una educació sòlida, uns valors forts i uns coneixements amplis.
Il·lusió, iniciativa i capacitat per a triar el seu propi futur.