Una institució escolar concertada, amb més de trenta anys de trajectòria docent. Oferim un ensenyament basat en les virtuts cristianes i fomentem en els nostres alumnes un compromís amb la societat i cadascun dels seus conciutadans.
El nostre col·legi considera la relació entre professor i alumne com el centre de tota la tasca educativa.
Segueix la nostra activitat setmanal en els blogs per etapes, i la nostra visió de l’educació en el blog :”Temps d’educar”
L’alumne que vulgui fer aquest itinerari ha de tenir aptituds per al dibuix i interès per ampliar els seus coneixements sobre el progrés i l’evolució de la humanitat en aspectes com l’art, la història i la cultura. Obre les portes als estudis universitaris relacionats amb el món artístic, des de Belles Arts fins a activitats d’estilisme d’indumentària, decoració, disseny…, passant per la realització de produccions audiovisuals i multimèdia.
D. Artístic
Projectes artístics
Volum
C. Audiovisual
D. Artístic
C. Audiovisual
D. Tècnic aplicat
Volum
D. Artístic
Projectes artístics
Volum
Psicologia
D. Artístic
C. Audiovisual
Projectes artístics
Psicologia
Matemàtiques aplicades
MACSS Aplicades
Llatí
Dibuix artístic
Reptes científics (B y G)
Reptes científics (F i T)
Empresa
Bases cult. artístiques
Creació literària
Fts. Culturals del s.XX
D. Artístic
F. de l’Art
Disseny
T. d’expressió gràfiques
D. Artístic
F. de l’Art
Psicologia
Disseny
D. Artístic
L. Castellana
Disseny
T. d’expressió gràfiques
D. Artístic
F. de l’Art
L. Castellana
T. d’expressió gràfiques
Madrid, Roma i París; així com visites culturals a diferents museus i indrets emblemàtics de la nostra ciutat, Barcelona. Aquests viatges es fan conjuntament amb el Col·legi Abat Oliba Loreto.
Per què, des dels nostres centres, atorguem tanta importància a l’estudi de la història de l’art? Aquesta matèria no només formarà a nivell cultural i intel·lectual els nostres alumnes, sinó que els educarà a reconèixer la Bellesa, que no és gesta banal. Deia Dostoievski:
“La humanitat pot viure sense la ciència, pot viure sense pa, però mai no podria viure sense la bellesa, perquè ja no hi hauria motiu per estar al món. Tot el secret és aquí, tota la història és aquí.”
Estem convençuts que Dostoievski tenia raó: perdre la capacitat de reconèixer la Bellesa comporta irremeiablement una pèrdua de la humanitat. Desitgem que els nostres alumnes es converteixin en adults veritables, homes i dones lliures, per això posem al seu servei tots els instruments que posseïm, un dels quals és sens dubte la trobada amb l’obra d’art.
Però cal no oblidar que la finalitat concreta dels viatges és acadèmica, de manera que hi realitzarem classes, com les que es fan al centre escolar però al Musée du Louvre , el Prado o Sant Luigi dei Francesi . Com la naturalesa de les classes in situ és diversa de la del centre escolar (no presenta la unitat de les lliçons pensades per un professor, ja que les obres no sempre estan ordenades cronològicament als museus ni a les ciutats) en tornar se’ls lliurarà una taula de continguts bàsics indicant les etapes , els autors i les obres que hem visitat, per facilitar que els alumnes es puguin reorganitzar els apunts i així examinar-se millor.
"Tots teníem clar que anàvem a veure museus i ens havien anticipat que passaríem moltes hores drets apuntant. I no ens van enganyar. La ciutat preciosa, molt de caminar, observar i escriure. Però pel que ningú no estava preparat va ser la intensitat del viatge. El fet de veure les obres en directe, fer-ne experiència i les xerrades que van sorgir les dues nits que vam passar a la capital ens van deixar a tots meditabunds, fascinats i fins i tot insegurs.
Estàvem envoltats de bellesa per tot arreu i aquesta ens interpel·lava, ens demanava que la contempléssim i, en aquell moment, no érem nosaltres els que observàvem sinó que la pintura ens mirava a nosaltres. Exigia una atenció, suplicava gairebé ser escoltada, que l'acceptéssim a les nostres vides. I és que darrere de cada obra hi ha un respecte, una cosa transcendent i inexplicable que plasma cada artista per a ell mateix però també per a la resta del món. Ens alterem davant d'una obra d'art perquè som conscients que només l'ésser humà és capaç d'expressar tant en un llenç o cacho de paret amb colors i un pinzell.
L'art és un misteri. Cal atrevir-se a mirar-lo a la cara, explorar-lo i deixar que et parli, que et permeti formar-ne part. D'aquest viatge tornada plena, pletòrica. Nova. Gràcies per tot."
PS
Aquest viatge ha valgut la pena. En aquests tres dies m'ha canviat la vida, tot i que el canvi sigui molt poc perceptible. No és pas que m'hagi fet més amable o que m'hagi tocat la loteria i ara sigui més ric, si no que m'ha canviat la forma de veure la realitat. Suposo que encara no es perceben els canvis que això ha suposat en la meva persona, però espero i desitjo que a llarg termini vagin apareixent.
Caminant entre les obres d'art dels grans artistes de diferents èpoques i llocs, he vist que hi ha alguna cosa que tots tenen en comú i és el desig d'eternitat, de transcendir en la història, la por a mort i a l'oblit. Tots, d'una manera o un altre, expressen això a les seves obres, i observant-les m'ha transmès a mi aquest missatge. Ara sóc conscient de que, com tos els humans, tinc aquest desig en el meu interior, un desig que intento saciar però que no trobo manera de fer-ho. Gràcies a aquesta trobada amb els meus companys i els dos professors que ens acompanyaven he vist que no sóc la única que està en aquesta situació, si no que tot estem igual (més o menys) i que, parlant i escoltant la experiència dels altres, m'ha ajudat a entendre la meva. Compartir aquest viatge amb tots ells és el que ha fet que hagi sigut especial, perquè necessitaves dels altres per a entendre certes coses, aquest camí que hem fet en aquest viatge no hagués estat possible sense l'ajut dels altres. Tot el que hem parlat m'ha arribat al cor i m'ha emocionat com mai. Jo abans ja havia escoltat to això, però a mi mai no m'arribava res, i encara no em crec que el fet d'haver escoltat exactament el mateix però en un àmbit diferent i amb gent diferent m'hagi canviat la vida.
Al cap i a la fi aquest viatge ha estat una de les millors experiències de tota la meva vida.
J.C.
"Necessitava això. Necessitava que la realitat es posés davant meu i em cridés dient: Això és un regal i Això és per a tu. I em pregunto: Què he fet per a merèixer-ho? Per què jo, ara i aquí?
Em trobo rodejada de bellesa, per tot arreu i en tot moment, però no aconsegueixo donar-li el valor que realment té. Passo pel davant d'ella, la miro i fujo. No em detinc a contemplar-la com és mereix. Fins que arriba un moment que tot s'interromp. Observo. El meu cor s'estova. Es deté. No tinc paraules. Què es pot dir front aquesta bellesa? La paraula no és suficient. És molt més gran. És misteri. Comporta una veritat que està per sobre de tot i de tots. Tot i això, penetra en mi i al meu voltant. Reconeixem alguna cosa en ella que ens fascina. Provoca sensacions. Llàgrimes. Silenci. I es que posar la teva persona front una obra d'art és posar-te davant d'una realitat, d'una veritat, d'un artista, d'un home viu. Un que vol parlar-te, que vol explicar-te una veritat a tu, per a mi. És per a tots. I tu només t'hi detens. Contemples. Alguna cosa dins teu es mou, sense saber-ne la raó i sense voler-ne, ho sents. Però, què és? No hi ha una resposta a la que reduir-ho. Qualsevol cosa li queda massa petit. I reconeixes l'amor que té l'artista, l'amor de voler comunicar-te allò que pot salvar-te i treure allò més profund de tu. I trobes un valor en quant t'hi reconeixes i et coneixes front l'obra d'art. Llavors només penses: espero que algun dia pugui posar l'amor en alguna cosa tal i com ells ho fan i així poder dir quelcom gran al món. Ara només queda una cosa per dir: Gràcies."
A.R.
“Desesperació. Fas un pas endavant, penetres en una solemne sala plena de pintures fosques i de persones que s'interposen entre tu i les obres. Cap crida especialment la teva atenció... Fins que passa. Fas contacte visual, reconeixes l'obra d'art que ja havies vist abans incomptables vegades però aquesta vegada, per a la teva sorpresa, hi ha alguna cosa diferent. “Què és diferent?”, et preguntes i, de manera involuntària, els teus peus prenen acció i et guien, obrint-te camí entre mig del tumult de gent fins a portar-te al teu destí. Un cop davant de la pintura et quedes en blanc, només hi és ella i tu, una obra d'art davant teu i tu davant ella, tota la resta s'esvaeix com a fum a l'aire. Contemples el que tens al davant, la profunditat en aquests ulls absorbents. No t'adones però cada cop t'acostes més i més, els centímetres a poc a poc es van reduint i és en aquest punt on t'adones que la desesperació, la intensa gravetat a la mirada, t'ha captivat completament. Tens la cara gairebé enganxada al quadre, admirant cadascuna de les pinzellades. Però de cop i volta, tornes a la realitat, surts d'aquest estat de somiació gairebé místic. Fas dues passes enrere, t'allunyes de nou per tornar a admirar la pintura en la seva totalitat, i no obstant és massa tard, ja estàs embruixada, tornes a acostar-te mentre et preguntes: Per què em sento així? I el que és bo arriba quan adones que ni tan sols saps com et sents, malament?, bé?, trist?, alegre?, angoixada?, o potser una barreja de tots ells, o potser res. És igual, no importa; l'única cosa que tens certesa és que no et sents igual que fa uns minuts; ha devorat part del teu ésser. Què és el que té per fer-te sentir així? Com una mica de pintura negra, blanca, marró i vermella pot arribar a fer-te estremir de tal manera, viure l'angoixa, la por, el dolor o la desesperança que senten aquests ulls desorbitats? Com una persona de carn i ossos pot crear aquesta bellesa? I, per què em sento així havent vist això ja anteriorment (això sí, en una pantalla o un llibre)? Sens dubte, només per haver experimentat tot això en primera persona, puc dir que aquest viatge ha valgut la pena.”
VW
“Goya m'ha captivat de cap a peus, ha despertat alguna cosa diferent a Velázquez, el Greco o Dalí s'hi apropaven, però Francisco de Goya ha arribat a tocar-me el cor.
Ho ha aconseguit amb la selecció de Pintures Negres. La primera vegada em va fascinar la potència amb la qual recreava tots els quadres junts i fa dos dies, quan vaig tornar a entrar en aquella habitació tan fosca; em vaig preguntar què era allò que provocava aquell esclat d'emocions, què hi havia en el pessimisme d'aquells quadres que tant em cridava l'atenció. Serà la historia que hi ha al darrera de cadascun? Serà la manera que té de reivindicar el seu pensament? O simplement l'actitud inconformista que tant el caracteritza i que empatitza tant bé amb la meva?”
L.M.